Handbol del F.C. Barcelona, generació 1991, temporades 2004 a 2007

19 de juliol 2005


La darrera lliçó

La temporada ja ha acabat definitivament amb un sopar que vam fer al lloc habitual: el Poliesportiu de Sant Joan Despi, on ens vam ventilar una caldereta de llamàntol que ni a Menorca la trobariem.

Es van repartir els diferents records i vem veure un DVD amb el resum de la temporada i del Campionat d'Espanya. També vam brindar 23 vegades, vam pronunciar 34 discursos, la Maite va plorar 8 litres de llàgrimes i ens vem despedir fins l'any que vé unes 6 vegades de cadascú :-)

Aquest es el discurs que va llegir l'Angel i que crec que resumeix molt bé els sentiments de tots:

Ja ha finalitzat la temporada i avui ens hem reunit per acomiadar-la. M’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per donar les gràcies.

Gràcies al Xuxum, el nostre entrenador fins fa pocs dies, perquè gràcies a ell avui som tots aquí. Ell va escollir als nostres fills i li vull donar el nostre agraïment per haver-nos deixat formar part d’aquest equip.

Gràcies pel teu esforç i dedicació, per l’esperit de lluita que des de el primer dia vas inculcar als jugadors.

Gràcies per haver ajudat als nostres fills, a ser millors jugadors i esportistes, i també a ensenyar-los a saber comportar-se fora de la pista .

Gràcies per agafar a 17 nois i haver-los transformat no només en un gran equip sinó també en un grup d’amics i companys.

Vull donar les gràcies al Sergi, el nostre segon entrenador, que tant important ha sigut per aquest equip, tant per la teva tasca com ajudant del Xuxum, com pel tracte que has tingut amb els nostres fills i amb tots nosaltres. Gràcies, per tot el que ens has donat aquest any.

Voldria agrair també al Francesc, el nostre Delegat, tota la feina ben feta que has desenvolupat durant la temporada, per tot el temps que has dedicat a l’equip i per tenir cura dels nostres fills com si fossin els teus.

Com que darrera d’un gran home hi ha una gran dona vull fer extensiu aquest agraïment a la Delfi, a la que tots hem recorregut més d’una vegada per a resoldre més d’un problema. Ella ens ha informat de totes les novetats del nostre equip i a més a més ha coordinat tots els dinars, sopars i saraus que hem organitzat (En aquest apartat es de justícia també anomenar al Javier com organitzador oficial dels dinars i sopars de l’equip).

També vull agrair al nostres fills l’esforç mostrat durant tota la temporada, per tots els partits que ens han fet gaudir del seu bon joc i malgrat que no han quedat campions no tenen que pensar que han fracassat tot al contrari. Aquell que treballa e intenta millorar cada dia sempre acaba recollint el premi al seu esforç, penseu que queden molts campionats i més títols per a disputar.

L’Enric, el Sergi i l’Aitor no seguiran amb nosaltres, ja que repeteixen com infantils, vull desitjar-los que l’any vinent puguin assolir tots els títols que aquest any no hem aconseguit i als seus pares (la Rosalia i l’Enric, la Merche i el Sergi i la M. José i el Sergio) dir-los que ha sigut un plaer haver compartit tants bons moments amb vosaltres.

Vull desitjar de manera especial al Marc Graells, que no seguirà amb l’equip la propera temporada, tota la sort del mon per l’any vinent. Marc, l’handbol no s’acaba amb el Barça, tu continua jugant i gaudint d’aquest esport, pensa que la vida dona moltes voltes i no se sap mai el que pot passar en un futur. Als pares del Marc, a la Dolors i al Miquel, dir-los que aquesta temporada hem gaudit molt de la vostra companyia i us trobarem a faltar.

Per finalitzar voldria afegir que és molt difícil fer amics, però que 17 famílies ho aconseguirien en poc temps semblava impossible. A l’inici de la temporada era complicat recordar el nom de tots el jugadors, poder associar un jugador amb els seus pares era encara més difícil, avui a més dels noms dels jugadors i dels seus pares també coneixem els noms dels germans, i també d’alguns avis. Avui crec, sincerament, que tots en sentim que formem part d’una mateixa família.

Potser el Barça infantil de la temporada 2004-2005 no serà recordat per als títols que va aconseguir. Però jo crec que per a tots nosaltres serà un any que recordarem tota la nostre vida.

Cada vegada quan algú cridi - “ arbitro pasivo” - un nom ens vindrà al cap (eh “Lola”), quan escoltem els acords d’una gralla ens vindran de cop imatges del Sergi ,del Marc i de tots nosaltres animant al nostre equip fins al final.

Ha sigut un plaer i un privilegi per a un de l’Espanyol haver compartit amb tots vosaltres aquest any inoblidable.

Visca el Barça!