FCB 30 - Coras 41

Victòria moral

La veritat és que el Barça B deu fer por. Sino, no s'entèn l'agressivitat que el Coras ha possat a la pista, una agressivitat i duressa del tot gratuïta. Ja sabem que són molt bons, i pel que sembla ells també s'ho creuen. Ens sembla molt bé que siguin un equip amb possibilitats i que n'estiguin convençuts. Ja sabem de la inferioritat (física) del FCB. Ja sabem que això no és un ballet, però es que potser ja estàven jugant la final? Si contra un equip a qui ja saben que el guanyaran son tant agressius, que faran a la final del Campionat d'Espanya, si es que hi arriben? Per aixó, no entenem que fos necessària tanta entrada dura, tanta falta, tant de cops baixos.

Evitarem parlar de l'arbritatge, perquè ja se sobrentén que si el partit ha sigut brut es perquè els àrbits ho han permès. Però els xavals del Barça han demostrat, un cop més, del que són capassos. De que d'aquí un any ningú els aturarà. De que no s'acollonen davant de locomotores de 100 kilos i 2 metres d'alçada. De que són capaços d'aguantar-li la mirada a un equip com el Coras i de mantenir un marcador ajustat. Un cop més, l'afició ha vibrat com en les grans ocasions i ha quedat ben clar que, efectivament, aquest Barça es mereix estar als Campionats d'Espanya i, si no hi és, és degut a un sistema d'eliminació injust i arbitrari que demostra que no és el millor equip el què arriba a la final, sino el que ha tingut més sort.

I ara, stage i després.... Eïvissa !