Altea: Impressions

Com ja saben els que em conèixen, l'handbol i les seves estratègies de joc són per a mi com la física quàntica: enigmàtic i fascinant a l'hora. Me n'estaré de comentar si el Barça va jugar bé o malament, ja que no puc ser objectiu i ni ho vull ser (i d'això, com sabeu, se n'encarrega el Juan Carlos). Per a mí, van jugar sempre fantàsticament bé.

El que m'agradaria dir, un cop més, i ho repetiré totes les vegades que calgui peti qui peti, és que aquest equip es un equip especial. Tenim jugadors de tots els nivells, en graus de bons fins a cracks. Però com a equip, entenent equip com a grup de persones dirigides a aconseguir un mateix objectiu, ningú els guanya. És evident que no conec als altres equips i que segurament deuen pensar el mateix, es clar. Però en la part emocional que em pertoca, la camaraderia del jugadors i la complicitat entre jugadors, tècnics, pares i seguidors és excepcional.

A Altea, com a Tossa, Bordils o Eivissa, s'ha demostrat que el treball en equip i la il·lusió fant moure muntanyes. És aquest el camí.

M'agradaria resaltar una cosa més: Vull de tot cor, i crec que parlo per boca de tots, felicitar a la organització del torneig, que van fer que els nanos se sentisin realment protagonistes dels aconteixements. De ben segur que el Campionat d'Espanya Cadet, tal i com deia l'entrenador, no serà ni de bon tros tant mediàtic. A Altea hi era tothom amb un nom a l'handbol espanyol: Els sel·leccionadors, els jugadors, els comentaristes, les teles, els fotògrafs, els seguidors i el mandamases corresponents. Només hi faltava el Manu, a qui enviem una abraçada (i el Kolding). ;-)

També felicitar a les altres aficions i equips, que van demostrar una esportivitat que ja voldriem que molts altres equips tinguessin. A tall d'exemple, amb un somriure a la boca i amb la gràcia que els caracteritza, l'afició de l'Algeciras ens va comentar el gran equip que teniem i ens van felicitar tot dient "jamás en la vida me hubiera imaginado felicitando a unos catalanes!" (això s'ha de lleguir amb tot el carinyo i simpatia, que es com va ser dit).

Tantmateix els gurus de l'handbol com els Juan de Dios Roman, van felicitar personalment a l'entrenador pel gran equip que ha aconseguit crear.

En fi, uns quatre dies intensísims que han passat volant i que quedaran en el record de tots.

I ara, a treballar. Encara queda molta feina.